LA CARTA DEL PRESIDENT DE LA LLAR A LA PREMSA LOCAL
|
La present és per informar-li que hem anul·lat un projecte que teníem programat pròximament. Es tracta de l’homenatge pel 100 aniversari del Sr. Luis Alvarado, secretari fundador de la Llar de Persones Sordes de Lleida, i per motius familiars, hem desestimat portar a terme els actes que havíem programat en el seu honor. En un principi la Llar tenia previst organitzar els actes a les instal·lacions del Institut d’Estudis Ilerdencs, i agraïm profundament la seva col·laboració.
Com no és possible portar a terme el homenatge al Sr. Alvarado, m’agradaria que incloguessin un escrit breu sobre la història del món associatiu de la comunitat sorda al seu diari, a mode de resum sobre la creació de la nostra associació i altres associacions catalanes.
També m’agradaria afegir que aquest any s’ha celebrat el 100 aniversari del Sr. Àngel Calafell i Pijoan, fundador de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i el 30 aniversari de la fundació de la FESOCA. Membres de la nostra associació van assistir a les celebracions on van homenatjar al Sr. Calafell entregant un premi a la seva filla. |
| |
ARTICLE:
Al 1760 es va crear la primera escola pública a França on s’impartia l’ensenyament a persones Sordes, gràcies a Charles-Michel de l'Epée (Abbe de l’Epèe). El govern francès va reconèixer la legalitat de l’educació per a les persones Sordes, i de mica en mica es van anar creant fins a 30 escoles a tota França. El successor de L’Epèe, Sicard, es va encarregar d’ensenyar mètodes signats a nivell superior. En canvi, Samuel Heinicke, va ser el primer professor alemany que ensenyava a les persones Sordes mitjançant mètodes oralistes. A partir del segle XIX es van començar a construir nombroses escoles a Europa i Amèrica.
El dia 30 de novembre de 1834 es va celebrar el primer banquet silenciós “L’âge d’or” en homenatge al 122 aniversari del naixement de L’Epèe, i també a favor de la comunitat sorda. Va tenir lloc a França i va ser organitzat per Ferdinand Berthier y Alfred Booquin. El primer d’aquets va ser qui va fundar, el mateix any, la SOCIÉTÉ CENTRALE DES SOURDS-MUETS, la primera associació de persones Sordes francesa. Més endavant, al 1848, Eduard Fürstenberg va fundar l’Associació de Sords d’Alemanya, i al 1880 es va fundar la NAD (NATIONAL ASSOCIATION OF THE DEAF UNITED STATES).
A Espanya la primera associació de persones Sordes es va crear a Madrid a l’any 1906. Després d’uns anys de reunions i negociacions, la seva constitució es fa el dia 26 de maig del 1906, quan queda declarada Benèfica per R.O. del Ministerio de Gobernación per als efectes legals.
En un principi es va anomenar Sociedad de Sordomudos de Madrid, i avui la coneixem per Asociación de Sordos de Madrid, fundada per l’il·lustre professor Don Miguel Granell y Forcadell, i patrocinada per l’il·lustre sociòleg Don Álvaro López Núñez y el doctor Don Eloy Bejarano.
A l’any 1909 el Sr. Emilio Tortosa va fundar a Barcelona la MUTUA DE SOCORRO Y SOCIEDAD DE SORDOMUDOS DE CATALUÑA, i també va crear el primer club esportiu per a Sords. El mateix any i també a Barcelona, va sorgir el primer intèrpret de llengua de signes de Espanya.
A la província de Lleida contem amb dos persones molt importants dins del món associatiu, el Sr. Àngel Calafell y el Sr. Luis Alvarado. Els dos van anar junts a escola, i un dels seus professors va ser el Sr. Tortosa.
Aquest any es celebren homenatges en honor al centenari del naixement dels dos. A l’any 1936 el Sr. Calafell va ser vocal fundador de la Federación Nacional de Sociedades de Sordomudos de España, la seu de la qual estava a Barcelona i més endavant es va traslladar a Madrid. Més endavant, al 1979 va fundar la Federació de Persones Sordes de Catalunya, i durant tot aquell temps va col·laborar en la creació de vàries associaciones.
El Sr. Alvarado va veure com augmentaven el número d’associacions a Barcelona i va assistir a les seves inauguracions, i d’allà va obtenir la iniciativa per fundar el Hogar de Sordomudos de Lleida, a l’any 1953, concretament com a secretari fundador. Va ser l’iniciador del moviment associatiu a la ciutat de Lleida.
M’agradaria donar la meva opinió sobre el moviment associatiu. Des de sempre han existit dos tipus d’educació per a les persones Sordes, la oralista i la signada. En general, havia nombrosos centres específics on s’escolaritzava als nens i nenes sords, i on es parlava llengua de signes, si bé no l’ensenyament era completament de forma signada, sí la majoria de mestres sabia llengua de signes, i entre els alumnes era la llengua utilitzada. Això creava identitat de grup, am una llengua i cultura pròpies, i a mesura que creixien, el generava més necessitat el fet d’associar-se per reivindicar els seus drets i lluitar per la igualtat i la integració. Es van fundar nombroses associacions amb objectius la majoria comuns.
En canvi, els nenes i nenes sords integrats en centres ordinaris que eren educats mitjançant el mètode oralista, en general no tenien aquesta afinitat amb el grup, el seu ensenyament era més individualitzat, i no estaven dins de la comunitat sorda caracteritzada sobretot per la seva llengua, la llengua de signes. A les associacions es lluita perquè aquesta es reconegui i amb això els seus drets, per això el moviment associatiu no és rellevant al col·lectiu de persones sordes oralistes.
Els centres específics per a nens i nenes sords han anat desapareixent, i a Catalunya només hi ha dos centres on s’utilitza la llengua de signes com a llengua vehicular, el Josep Pla i el Tres Pins, tots dos a Barcelona.
En altres ocasions també son els pares que inicien als seus fills a participar a una associació des de que són ben petits, a través d’associacions de pares de nens sords, com és el cas d’APANSCE.
|
Sr. Àngel Calafell, nacido en Sant Quim de Freixenet, La Segarra.
|
Sr. Luis Alvarado, nacido en Almenar, El Segrià
|
| |
|
|
|
Junta directiva fundadora (president, secretari, tresorer) |
|
|
Banquet en homenatge al Sr.Alvarado per les seves 25 anys com soci de la Llar de Persones Sordes de Lleida
|
|
 |
Una de les visites que el Sr. Calafell va fer cada any a l’asociació de Lleida |
| |
Ramon Martín i Sauret |
|
|